UN ANY DEL PRIMER "DIVENDRES NEGRE"

 

I amb el somriure la revolta

 

Ja fa un any des del primer "Divendres Negre", una concentració inicialment reactiva a la promulgació del RD 20/2102 per part del govern del PP, que va suposar un cop molt fort als drets dels treballadors públics i la pèrdua més gran des del 2010 any en que el govern, en aquell cas del PSOE, ens havia rebaixat el 5% de les retribucions ens havia obsequiat amb congelacions salarials (continuem congelats hores d'ara) de les que encara no ens hem reuperat.

 

Amb aquesta gent, ni amb els uns ni amb els altres aixequem el cap. El color negre era una metàfora de la mort dels serveis públics que, unint-se al groc del personal d'ensenyament o el blanc del de sanitat, composa el cromatisme de la mobilització per la defensa dels valors col.lectius. Ara s'aveïnen noves agressions a les administracions locals i els primers que hem de reaccionar som nosaltres. Caldrà més implicació dels treballadors i treballadores en les mobilitzacions per evitar el que sembla inevitable si no es lluita: la reducció al mínim dels serveis municipals i la mercantilització dels serveis que ara s'ofereixen amb caràcter públic transferint-los al sector privat.

 

Les assemblees dels divendres han servit per informar puntualment a aquells que han volgut alguna informació de la marxa de les negociacions del Pacte i del Conveni Col.lectiu i de la situació, no sempre fàcil, de les relacions laborals.

 

Per recordar (que no per celebrar) aquest any de persistència en la mobilització, divendres passat dia 19 vam fer un esmorzar reivindicatiu col.lectiu i el divendres dia 26 de juliol tindrà lloc la darrera concentració d'aquesta temporada prèvia al mes d'agost en el que farem una aturada.