El passat dia 1 de març va entrar en vigor amb caràcter transitori la jornada ordinària de 35 hores setmanals per als empleats i empleades públiques de l’Ajuntament de Premià de Mar. Aquest decret mantindrà els seus efectes, mentre no s’aprova la modificació de l’Acord de matèries comunes del personal al servei de l’Ajuntament de Premià de Mar, que li donarà caràcter definitiu.
Cal dir que el reconeixement de la jornada de 35 hores setmanals no és d’ara. Es va començar a aplicar al personal de l’ajuntament coincidint amb la publicació del Conveni Col·lectiu i l'Acord regulador de les condicions de treball dels funcionaris de l'Ajuntament de Premià de Mar per als anys 1997-1999 i va ser impulsat pel Comitè d’Empresa integrat aleshores per delegats de CCOO que, com ara, disposaven de la majoria absoluta en la representació de la plantilla.
En aquell moment va costar molt vèncer les impugnacions de la sotsdelegació del govern però ens en vam sortir fins que uns anys més tard, el funest RD 20/2012 impulsat pel govern del PP, va anul·lar les jornades inferiors a 37,5h obligant-nos a reconduir aquest dret a través de l’artifici de l’autoformació que vam regular en l’Acord de Matèries Comunes 2014-2017 com una manera de sortir de l’atzucac.
Tots aquests anys, des del 2012 hem mantingut a la pràctica les 35h. i hem salvat la legalitat però queda clar que calia acabar amb aquest llast de l’autoformació que, tot i resultar enginyós i ser imitat per molts ajuntaments, responia a una anomalia que s’ha resolt en la darrera Llei de Pressupostos Generals de l’estat pel 2023, que en permet el retorn.
Felicitem-nos tots i totes, perquè efectivament les 35 hores són un guany pels treballadors i treballadores, però no pas producte de la gràcia de cap alcalde ni resultat del treball de cap sindicat de nova aparició, ni respon a una lluita recent. La jornada de 35 hores és una victòria d’un Comitè d’Empresa de CCOO del segle passat, no ho oblidem, i l’experiència ens demostra que, més important que guanyar drets, és lluitar per mantenir-los, en aquest cas, vint-i-cinc anys després.
Ara el que cal, és que les 35 hores esdevingui la jornada de referència a tota l’administració.
