L'Alcalde i el poderós micròfon |
Buch es va recrear fonamentalment servint-se del micro i de la seva ja coneguda dramatúrgia personal, en la crítica als alliberats institucionals. Cal recordar que l'alliberat (parcial o total) és una figura resultat d’un pacte entre l’Ajuntament i una altra institució, en aquest cas els sindicats, segons el qual a canvi d’una dispensa horària de l’ajuntament per dedicar-se a l’activitat sindical de determinats treballadors, aquest rep contraprestacions en forma d’assessorament, formació o altres recursos que la corporació pot disposar de forma gratuïta.
És evident, per tant, que és l’Ajuntament
el que lliurement celebra aquests pactes sense que ningú l’obligui. A que treu
cap doncs aquest atac de l’Alcalde en contra dels alliberats
institucionals quan és ell mateix el que signa els pactes i el que els podria donar
per acabats d’un dia per un altre si volgués? La resposta no és cap altre que el cúmul d’interessos
que s’amaguen per evitar
situacions compromeses pel govern. És inconfessable per tant per l’Alcalde el manteniment d'uns pactes que en realitat cerquen la subordinació i la incondicionalitat en la relació amb els sindicats, cosa que no
està disposada a assumir CCOO.
La prova més evident d’aquest interès és
el rebuig del govern a la proposta sindical de reducció de dos alliberats a un
i la distribució de l’equivalent en hores entre tots els sindicats en proporció
als vots obtinguts en les darreres eleccions sindicals (votada per tots els
sindicats en el si del Comitè Unitari de Personal llevat de la UGT). Algú pot
entendre perquè el govern rebutja una proposta que suposa un estalvi
considerable per la hisenda municipal i dóna opció a la resta de sindicats a
participar d’una situació de la que havien restat exclosos en tant que
sindicats minoritaris?
Lamentablement la postura de l'Alcalde és compartida per la resta de representants del govern municipal en la Mesa General de Negociació en la que repetidament han posat sobre la taula mesures com la retirada de la subvenció a les seccions sindicals i les referències a aquestes organitzacions com obstacles, com figures molestes, exigint-los en aquests moments de crisi una exemplaritat social que ells no estan disposats a assumir com a partits polítics. El constant discurs antisindical i el tractament permanent del treballador públic com un privilegiat que no té dret a queixar-se de res, augura una etapa amb grans dificultats.
Després de la renúncia a l'alliberament presentada pel president del Comitè Unitari de Personal, Cesc Niubó, ara cal veure quina serà la reacció dels sindicats davant aquests atacs.
Després de la renúncia a l'alliberament presentada pel president del Comitè Unitari de Personal, Cesc Niubó, ara cal veure quina serà la reacció dels sindicats davant aquests atacs.