Com recordareu, fa unes setmanes el Comitè Unitari de Personal va enviar a tota la plantilla una proposta de regulació del complement de productivitat per tal de rebre suggeriments. Una vegada recollides les aportacions de la plantilla, aquestes es van sotmetre a debat en el si del Comitè Unitari de Personal. El document-proposta resultant va ser lliurat als representants del govern amb la intenció d'atorgar prioritat a aquest tema, veient les dates en les que ens trobem (cal recordar que la paga de productivitat es fa efectiva el mes de març).
El govern ha agraït que presentéssim una proposta -recordeu que el mantra que havia repetit fins ara és que no en presentàvem cap i només criticàvem com si correspongués als treballadors fixar els objectius de productivitat a assolir en una empresa-. La nostra proposta no marca objectius, però pretén eliminar la total subjectivitat dels criteris utilitzats fins ara. Sintetitzant, proposàvem:
- Destinar a productivitat un fons resultant de la multiplicació de 1.200 € pel nombre de treballadors i distribuir aquest fons segons puntuació.
- A l'espera que el govern decideixi quins objectius pretén assolir, establir com a criteris de valoració l'index d'absentisme i puntualitat, qüestionari sobre ítems ascendent i descendent (els caps valoren els subordinats i viceversa), una enquesta de satisfacció ciutadana, i la valoració de l'autoformació. Aquests quatre criteris a raó d'un 25% del resultat de la valoració cadascún.
La resposta del govern a la Mesa General de Negociació, de moment, ens suggereix una postura semblant a la que van mantenir l'any passat, encara que més suau, sens dubte produït pel propi fracàs de l'experiència (encara que continuen afirmat que ha estat positiu) i pel grau de contestació que va rebre de la plantilla de treballadors.
És difícil preveure què passarà, però el tema amenaça en enquistar-se i portar-nos a l'aplicació dels mateixos criteris de productivitat que l'any passat, cosa que hem intentat i continuem intentant evitar. Sabem de la llibertat que les normes deixen als ajuntaments per decidir els criteris de productivitat en virtut de la potestat d'organització, però tan cert és això com la total inutilitat de les actuals regles dels joc per millorar la qualitat dels serveis públic en base a una major motivació dels treballadors/es.
