Des de que l’anterior govern va obrir el meló de canviar la productivitat que es cobrava segons assistència i puntualitat que no en treiem l’entrellat. És cert que el sistema anterior no era “èticament” defensable, però tampoc que fos el cap únicament qui valorés el que havien de guanyar els subordinats. L’Acord de Matèries Comunes ve a intentar regular el que sembla impossible: un sistema objectiu de meritació. No es tracta del millor sistema, no es garanteix la màxima objectivitat, però és el que més s’hi acosta per ara. Una part important de la retribució final la determina la consecució de tres objectius per departament però vet aquí que les dificultats que estan trobant els caps per trobar aquests objectius no són menors. Així, en la proposta que ha fet arribar RRHH hi ha de tot: objectius que ja s’han complert a hores d’ara (es torna a repetir la situació d’estar marcant objectius a finals d’any), ítems que responen més a un criteri de disciplina que no pas de productivitat, d’altres que fan dependre la sort de determinats treballadors en el compliment d’objectius en d’altres amb els que no comparteixen cap vinculació orgànica, nombre diferent d’objectius segons el departament, confusió entre el concepte àrea i departament….
Està clar que hem de seguir avançant en la imperfecció d’un sistema amb el màxim propòsit, això si, de que no es produeixin greuges. En aquesta línia des de CCOO us demanem el màxim de col•laboració, de manera que presenteu esmenes i suggeriments al document que s’ha tramès a la plantilla.
Un altre fet a comentar és el poc protagonisme que es dóna als sindicats en el procediment, aspecte contradictori amb el fet que al final qui ha d’aprovar els objectius sigui la Mesa General de Negociació. Sembla lògic que qui representa els treballadors comparteixi la informació des del primer moment.
