Des de fa ja un cert temps, s'ha obert un interessant debat sobre la possibilitat que la ciutat de Barcelona pugui establir un salari mínim superior al fixat per l'Estat espanyol. El salari mínim a l'Estat espanyol és dels més baixos del conjunt de la Unió Europea quan es compara amb el salari mitjà. Aquest fet, juntament amb la reforma del sistema de negociació col·lectiva a l'Estat espanyol fa que aquesta eina prengui una major rellevància del que havia tingut fins ara. Estudis qualificats demostren els efectes positius de la mesura per quant el guany de poder adquisitiu dels ciutadans tindria un efecte directe sobre la millora de l’activitat econòmica del municipi.
Inspirant-se en la ciutat de San Francisco (EEUU), l’ajuntament de Cornellà ha decidit impulsar un pla consistent en fixar un salari mínim a la ciutat notablement per sobre de l’oficial a Espanya. El salari mínim interprofessional fixat pel Ministeri de Treball per al 2016 és de 655,20 euros al mes. L’Ajuntament de Cornellà, no obstant, es proposa que, en la mesura de les seves forces, dintre dels límits del seu terme municipal sigui de 1.071,40 euros, 15.000 euros bruts a l’any a temps complet.
En aquest cas l’ajuntament ha radiografiat tots els salaris dels seus funcionaris i de les empreses municipals i ha certificat que en cap cas estan per sota d’aquesta xifra. El pas lògic següent consistirà a introduir aquesta remuneració salarial com a condició ineludible per a les empreses que optin a concursos públics a Cornellà. La tercera etapa del pla és més complexa. Es tracta d’aconseguir la complicitat de les associacions empresarials i comercials de la ciutat i, amb l’ajuda dels sindicats, convertir en realitat un ecosistema salarial a Cornellà que permeti que la recuperació econòmica i la sortida de la crisi, quan aquesta sigui possible, no deixi enquistats uns sous de subsistència.
El salari mínim no és una competència municipal a Espanya, però els ajuntaments s’han convertit en molts en casos en la primera línia de xoc contra la crisi amb independència de les fronteres competencials.
Estem segurs que Premià de Mar també podria jugar com Cornellà aquest paper avantguardista en la millora de les condicions econòmiques de la seva població i això passa, no per exhibir un model d’aprofitament dels plans d’ocupacío com paradigma de mà d’obra barata, posem per cas, sinó per exemplificar i extendre experiències proactives des de l’administració al sector privat que opera al municipi.
(article confeccionat sobre notícies recollides al Periòdico i el Punt Avui)
