QUÈ PASSA AMB L'ESCREIX HORARI?

Què passa quan arriba l'hora de plegar i un ciutadà ens demana qualsevol cosa? Què passa quan, per l'expedient que tenim entre mans ens capfica fins a tal punt que no ens adonem que ha arribat l'hora final de la jornada? És que potser engeguem el ciutadà a dida dient-li que ja està fora de temps?, És que ens estimem més posar una alarma al rellotge i tanquem l'expedient estigui com estigui malgrat que sapiguem que en aquell moment una trucada o una gestió pot resoldre coses importants?

 

La resposta en la majoria dels casos és que NO. Els treballadors i treballadores de l'ajuntament sóm prou responsables amb la nostra feina fins i tot quan aquesta afecta una part del nostre temps personal. Qualsevol cosa abans de deixar algú penjat.

 

Doncs bé, totes aquestes situacions que ens porten una mica més enllà de la nostra jornada ordinària acaben acumulant el que coneixem com un "escreix horari". Qualsevol persona podria pensar que obviament el treballador tindria tot el dret a recuperar aquestes hores que fa de més, però vet aquí que alguns companys i companyes estan trobant dificultats per fer-ho sota l'argument que ningú no els hi ha demanat que ho facin i per tant no tenen dret a reclamar la compensació o bé que ja ha passat el temps per compensar perquè ha passat un mes i altres bestieses per l'estil.

 

Obviament nosaltres pensem que si el cap directe és coneixedor d'aquestes situacions, ha d'avalar la petició del treballador/a i que la compensació la pugui efectuar quan li plagui amb l'únic condicionant de les necessitats del servei, cosa que exigiria simplement la coordinació dins del departament.

 

Demanem doncs als responsables polítics del departament de Personal que deixin de posar en pràctica les limitacions per a la compensació de l'escreix horari i els sistemes de productivitat actuals si no volen trobar-se amb funcionaris del "vuelva usted mañana" enlloc de persones compromeses amb la seva feina i amb la ciutadania a qui serveixen.