D’un temps ençà es ve constatant una
pràctica consistent en no cobrir les jubilacions. Està clar que aquesta
situació suposa un estalvi per l’ajuntament en capítol 1, però i qui fa la
feina? La limitació en la taxa de reposició d’efectius imposada pel govern del
PP per afavorir l’externalització o privatització dels serveis públics
lògicament no ajuda, però a través de la declaració de serveis essencials del
ple del mes de juliol de 2013 i les excepcions de la mateixa llei, res no fa
pensar que no es puguin cobrir.
Així doncs, marxen els companys però la
feina es queda i la solució que troba l’ajuntament és dispersar-la entre la
resta de companys/es del departament (sense ampliar jornada ni retribucions) o
sobreviure amb plans d’ocupació. Això es tradueix en situacions d’estrés i una
mala qualitat en els serveis propiciats per la sobrecàrrega de treball. La
infantil conclusió que dispersant la feina resolem el problema, com qui escampa
un gruix de brutícia entre les juntes de les rajoles, o la probabilitat que la
gent que s’ha jubilat no treballés i passés les hores ociosament a la feina no té
sentit.
Cal doncs que l’ajuntament deixi
d’estalviar amb les coses de menjar i substitueixi totes les baixes que en són
moltes. A la Policia Local reclamen des de fa temps que es cobreixin places
vacants, i a la resta de departaments el degoteig és continu. Aquest any, per
exemple, no s’ha cobert a Serveis Territorials una plaça de cap de brigada de
jardineria, una d’oficial d’obres, un 25% d’una altra plaça d’oficial d’obres
(lenta agonia de la plantilla de la brigada) i un peó del cementiri. Qui fa la feina d’aquesta gent?
La memòria del Capítol 1 de la
responsable de Recursos Humans que acompanyava l’aprovació de pressupost i
plantilla pel 2015 ja afirmava “…serà
necessari abordar com a projecte global una nova estructura d’organigrama”
i també “…el fet que no s’incrementi en els darrers anys capítol 1 és un risc
afegit, ja que no s’està realitzant en termes d’homogeneïtat respecte a
l’exercici anterior i per tant s’estan afrontant nous projectes sense poder
incrementar els recursos econòmics.”
O sigui més feina, més projectes amb menys gent. No anem bé.
