Des de CCOO constatem les dificultats que troben els professionals dels Serveis Socials del nostre ajuntament per atendre els serveis de creixent intensitat i complexitat demandats per una part important de la ciutadania que pateix molt especialment la situació de crisi econòmica. Una situació que, lluny de l’aparent publicitada recuperació macroeconòmica, continua afectant i molt les classes populars del nostre municipi.
Per atendre aquestes necessitats socials disposem de sis treballadors/es socials més un pla d’ocupació i quatre educadors/es . D’aquests onze professionals, cinc es troben en situació de precarietat, ja sigui perquè el lloc està cobert interínament, per contractes lligats a programes supramunicipals o bé com a situacions d’extrema temporalitat com el mateix pla d’ocupació.
Per contra, augmenta la necessitat no només de treball tècnic com a conseqüència d’una major càrrega de treball producte de l’ampliació de reconeixement de graus de dependència, sinó també de treball administratiu i de primera atenció sovint desbordat per aquesta conjuntura. Cal recordar que la dotació quant a nombre de tècnics en intervenció social ens situa en la ratio estricta en aplicació de la Llei de Serveis Socials promulgada l’onze d’octubre de 2007.
En aquestes circumstàncies, el propòsit anunciat pel govern municipal amb el vistiplau d’alguns grups de l’oposició de crear un lloc de personal de confiança en aquesta àrea és, a judici de CCOO, un error. Queda demostrat que el que cal és consolidar i augmentar els llocs de base de la plantilla més que no pas el personal directiu. Els recursos s’han de destinar a aquesta finalitat i a dotar adequadament l’estructura del departament una vegada clarificat quin és el millor model de gestió.
Per atendre aquestes necessitats socials disposem de sis treballadors/es socials més un pla d’ocupació i quatre educadors/es . D’aquests onze professionals, cinc es troben en situació de precarietat, ja sigui perquè el lloc està cobert interínament, per contractes lligats a programes supramunicipals o bé com a situacions d’extrema temporalitat com el mateix pla d’ocupació.
Per contra, augmenta la necessitat no només de treball tècnic com a conseqüència d’una major càrrega de treball producte de l’ampliació de reconeixement de graus de dependència, sinó també de treball administratiu i de primera atenció sovint desbordat per aquesta conjuntura. Cal recordar que la dotació quant a nombre de tècnics en intervenció social ens situa en la ratio estricta en aplicació de la Llei de Serveis Socials promulgada l’onze d’octubre de 2007.
En aquestes circumstàncies, el propòsit anunciat pel govern municipal amb el vistiplau d’alguns grups de l’oposició de crear un lloc de personal de confiança en aquesta àrea és, a judici de CCOO, un error. Queda demostrat que el que cal és consolidar i augmentar els llocs de base de la plantilla més que no pas el personal directiu. Els recursos s’han de destinar a aquesta finalitat i a dotar adequadament l’estructura del departament una vegada clarificat quin és el millor model de gestió.