EL PLE MUNICIPAL DE DIMECRES 17 DE SETEMBRE APROVARÀ EL NOU ACORD DE MATÈRIES COMUNES

La signatura formal de l'Acord es va fer el passat 23 de juliol

L'Acord de Matèries Comunes pel personal de l'Ajuntament de Premià de Mar pel període 2014-2017 està donant les darreres passes per la seva definitiva entrada en vigor.

El passat 23 de juliol es va procedir a la signatura protocolària del nou Acord a l'espera dels informes tècnics previs a la seva aprovació plenària. Aquests informes que s'han rebut durant la primera setmana d'aquest mes de setembre han posat al descobert fonamentalment una possible qüestió d' il·legalitat, una altra de materialització pressupostària i una tercera qüestió relativa a la dificultat d'aplicar els criteris de productivitat que s'han d'abonar el 2015 per l'obstacle que suposa procedir a la seva meritació tan sols en el tercer trimestre de l'any i fer l'extrapolació a tot l'any 2014.

Per salvar les dificultats que suposa per govern i sindicats aquest obstacle, es va reunir d'urgència la Mesa General de Negociació el passat 10 de setembre. En aquesta reunió es va acordar donar un nou redactat a les clàusules d'actualització d'imports en l'articulat d'acord amb l'IPC, ajornar l'executivitat de determinats articles a l'any 2015 per assegurar la disponibilitat pressupostària i fer front a l'obligació adquirida pel govern i a facultar a la Mesa General per a trobar una solució al problema generat per l'endarreriment en la signatura del nou Acord que ha impactat en els criteris de productivitat d'enguany.

Per últim cal recordar que l'Acord que es portarà a aprovació dimecres vinent va ser ratificat pel 82,29% dels treballadors i treballadores que van participar en el referèndum celebrat els dies 4 i 7 de juliol. Des del Comitè Unitari es farà pròximament una crida a la participació dels treballadors en aquest ple. El Comitè també ha demanat intervenir durant el debat del punt i té previst fer unes sessions informatives en els diferents centres de treball entre els darrers dies de setembre i els primers d'octubre.

CCOO REBUTJA EL "CÀNON" BIBLIOTECARI

La Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO denuncia el desmantellament progressiu de la xarxa pública de biblioteques amb l'aprovació de la directiva de la Unió Europea de pagar un cànon per préstec i per usuari, que de moment, repercutirà directament sobre el pressupost del centre, no es descarta que en futur també afecti a l'usuari.

Per més informació:

http://www.fsc.ccoo.es/webfsc/Sectores:Administracion_Local:Actualidad:678777--CCOO_rechaza_el_canon_bibliotecario

CANVIS EN LA GESTIÓ I CONTROL DELS PROCESSOS D'INCAPACITAT TEMPORAL

El dilluns 21 de juliol del 2014 es va publicar al BOE el RD 625/2014, de 18 de juliol, pel qual es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos d'incapacitat temporal en els primers 365 dies de la seva durada. 

Aquest RD va entrar en vigor l'1 de setembre de 2014, a excepció d'algun termini que ho farà el febrer del 2015. 

Aquest Reial decret aporta una sèrie de millores respecte al RD 575/1997, com: 

• L'obligació de motivar per les mútues el rebuig dels casos que atenen susceptibles d'origen professional. 

• La racionalitat per a la recepció i presentació de comunicats de confirmació de baixa per IT en processos de llarga durada. 

• L'establiment de taules de referència de durada estàndard per a les patologies que tinguin en compte l'ocupació i edat del treballador / a. 

• La introducció del tractament informatitzat de les comunicacions. 

• L'ampliació en els terminis de revisió d'altes que estenen les mútues. 

• L'establiment d'un mínim temporal abans de citar una persona a reconeixement mèdic. 

• La OBLIGACIÓ, que abans no existia, de comunicar per part de la MÚTUA al treballador / a interessat que s'inicia una PROPOSTA D'ALTA en el seu procés d'IT. 

No obstant això, han quedat aspectes en el tinter com: 

• Regular el pagament dels desplaçaments quan els treballadors / es es veuen obligats a desplaçaments costosos en recursos i temps per fer les revisions d'IT per part de les mútues. 

• Evitar el subregistre de les malalties professionals i relacionades amb el treball. 

• Limitar les cites a reconeixement mèdic només quan es superin els criteris establerts com estàndards en les taules de durada dels processos.

ELS AJUNTAMENTS CATALANS EL 2013 BAIXEN EL DEUTE EN 64,33M€

Els ajuntaments catalans tenen 725 € de deute per habitant (d/h) per sota dels 741 € (d/h) de la mitja estatal.   Catalunya representa el 15,6% del deute amb un 16% del total de la població.

Els ajuntaments amb més deute per habitant a Catalunya són majoritàriament municipis petits.  En els 20 primers llocs en Catalunya trobem 11 de menys de 1.000 hab., 5 entre 1.001 i 5.000 hab., 2 entre 5.001 i 10.000, 1 entre 10.001 i 50.000, y tan sols 1 municipi gran entre 100.001 y 150.000 habitants. 

El conjunt dels Ajuntaments, el 2013, han reduït el seu deute en 242 M€, dels que 64,33 M€ corresponen als ajuntaments catalans (26,4% del total reducció).  Aquest esforç de reducció del deute en 64,33 M€, suposa un 1,16%, que és el doble del 0,59% de la resta de l’Estat.

Aquest resultat positiu d’estalvi, es produeix paral·lelament amb un de molt negatiu: la destrucció de 1.724 llocs de treball als ajuntaments catalans, el 2013, mentre que a la resta de l’Estat es van crear 12.691 llocs de treball.  

D’altra banda, els 10 ajuntaments més endeutats a nivell estatal acumulen un deute de 12.649 M€, el que suposa més d’un terç del total del deute (34.921 M€).

Ara bé, les situacions són molt diferents.  A tall d’exemple:

·       El primer, l’Ajuntament de Madrid té un deute de 7.036 M€, el 20% del total del deute de tots els ajuntaments de l’estat, i amb un deute de 2.194 €/hab, triplicant la mitjana estatal de 741 €/hab.

·   En canvi, l’Ajuntament de Barcelona té un deute de 1.178,00 M€, i el deute per habitant és de sols 689 €/hab. per sota la mitjana estatal.

·    El conjunt d’ajuntaments de la comunitat de Madrid té un deute de 9.571 M€ que suposa un 20% del total de deute municipal, amb una deute de 1.474 €/hab. (el doble de la mitja estatal).

·         Els ajuntaments catalans tenen un deute de 5.448 M€  que suposa un 16% del total del deute, amb un deute de 725 €/hab. (un xic per sota de la mitja estatal)

Aquestes dades, entre d’altres, demostren que el deute de les administracions locals és molt diferent entre elles, i conjuntament amb el fet que els ajuntaments no son les administracions que acumulen més deute, reforça la posició que des de CCOO mantenim de la no necessitat de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. 

Un dels arguments del govern del PP per aquesta reforma es un suposat estalvi de 8.000 M€.  Ja el 2012 els ajuntament van tenir un superàvit de 2.000 M€, i segons fonts governamentals (21-10-2013) el 2013 es preveia un superàvit de 6.000 a 7.000 M€.

Aquesta reforma en realitat el que vol es eliminar i externalitzar els serveis municipals, provocant una pèrdua de serveis a la ciutadania, i especialment, en aquests moments de crisi, ho pateixen les persones que tenen més necessitats.

CCOO ALERTA QUE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL CATALANA CONTINUA DESTRUINT LLOCS DE TREBALL

Segons les dades publicades en els butlletins estadístics del personal al servei de les administracions públiques, fent la comparació entre el gener del 2013 i el gener del 2014,  Catalunya ha reduït 1.724 empleats públics, quan en el mateix període l’ocupació pública local a escala de tot l’Estat creix 10.967 llocs de treball.  

A Catalunya, al gener del 2013, hi havia uns 86.657 empleats públics locals i al gener del 2014 uns 84.933, amb una disminució de 1.724 efectius (1,98%).   

Si tenim en compte les dades des del gener del 2012 quan hi havien 96.790 empleats locals, constatem una destrucció  d'11.857 llocs de treball (12,25%).  

Analitzades les dades també per províncies en el mateix període de gener del 2013 a gener del 2014, la tendència és la mateixa:  

·   A Barcelona, de 58.661 a 57.151, es perden uns 1.510 efectius (2,57%).  Això representa un 87,58% sobre el total de Catalunya, és en aquesta província on es produeix el major descens de l'ocupació pública local.  

·     A Tarragona, d'11.368 a 11.248, representa uns 120 efectius menys (1,05%).  

·     A Lleida, de 6.782 a 6.663, representa uns 119 efectius menys (1,75%).  

·     En canvi, a Girona, de 9.846 a 9.871, es produeix un manteniment de l'ocupació pública local amb un petit creixement d'uns 25 efectius (0,25%).  

Quant a l'impacte de gènere, es manifesta negativament cap al col·lectiu de les dones, en perden ocupació un total de 897, en aquest període, a Catalunya. 

L'AJUNTAMENT APROVARÀ UN PROTOCOL D'ACTUACIÓ PER SITUACIONS D'ASSETJAMENT MORAL, SEXUAL O PSICOLÒGIC

Contra la indefensió, regulació del mòbbing

CCOO va proposar integrar en les negociacions del nou Acord de Matèries Comunes un protocol per abordar situacions de persecució moral, sexual o psicològic a la feina. Aquest protocol, una vegada acceptat pel govern municipal s'aprovarà, però, com a peça separada en la mateixa sessió plenària que doni llum verda al nou Acord i al Reglament de segona activitat, previsiblement el proper mes de setembre.

Es tracta d'un tema pendent que hi ha qui pensa equivocadament que no es dóna al nostre Ajuntament però que en realitat ja està sent tractat específicament pel Comitè de Salut Laboral, el qual ha iniciat actuacions  a la Policia Local  que en el futur s'ampliaran a la resta de departaments. Cal abordar situacions que es pateixen en silenci però que es tradueixen en situacions d'IT o d'inseguretat en el treball. L'administració és un terreny abonat perquè es produeixin casos que s'enquisten en el temps perquè no hi ha una protecció adequada dels treballadors i treballadores objecte de persecució.

La millor manera de tractar el que es coneix popularment com a mòbbing és amb la prevenció en base a mesures organitzatives però és evident que sense una regulació en la manera d'afrontar aquest tema és complicada la resolució final quan no queda altra via que la judicial. Així doncs, un motiu més per estar satisfets del treball sindical i també una enorme expectativa posada en els professionals de l'ajuntament implicats en la gestió dels Recursos Humans que tindran una eina més de lluita contra aquesta maleïda conducta. 

INTERINS ORFES DE JUSTÍCIA

Qui es mou se la carrega. Un nen surt de la filera. Ai las!

Un anecdotari d'aquests que van proliferar sobre respostes absurdes en examens escolars en recollia un d'esplèndid: es tractava de traduir del francès al castellà: "la misère est noir pour les enfants" i l'alumne el traduí equivocadament com: "este niño además de negro es miserable".

Doncs una cosa semblant passa quant ets interina i  a més estàs a l'escola bressol. Els delegats de CCOO al Comitè Unitari vam demanar que es traslladés al CEMICAL una diferència d'interpretació quant a la prevalència del quadrant de servei respecte als drets de conveni ja que a una treballadora interina se la va obligar a agafar les vacances fora del període escolar, cosa que podríem comprendre si no fos perquè finalitzava el contracte  i se li va ignorar la petició de gaudir dels dies d'assumptes propis en el mateix període no lectiu, fet que hagués obligat a l'ajuntament a liquidar econòmicament les vacances en la quitança.

Així doncs, l'ajuntament impedeix l'exercici d'un dret recollit en el Pacte i s'estalvia uns diners  (quatre duros en realitat) que per altra banda segur que fan moltíssima falta a una treballadora que es veu abocada a l'atur.

El CEMICAL s'ha pronunciat en el sentit que ells no fan conciliació o mediació sobre temes individuals o de reclamació econòmica, cosa que obligaria la treballadora a una demanda al jutjat, fet òbviament inviable perquè li sortiria més car el collaret que el gos.

CCOO hem demanat a l'ajuntament, el qual per altra banda ha col.laborat positivament en el tràmit de consulta al CEMICAL, que tornem a sol.licitar la qüestió a aquest organisme invocant el fet que el que s'està valorant és la prevalència o no de manera sistèmica dels quadrants de servei per sobre dels drets dels treballadors i no pas un afer únic i sense conseqüències més enllà de la pròpia treballadora.

Cal agrair al personal de l'escola bressol la seva professionalitat i sobreesforç en el manteniment de la normalitat, especialment en moments en que es qüestiona aquest tipus de serveis als ajuntaments. Això no vol dir, però, que s'hagin d'acceptar situacions "d'injustícia gratuïta".