 |
| Plans d'Ocupació per tapar forats o per insertar laboralment? |
Els Plans d'Ocupació responen a una convocatòria endegada pel (SOC) Servei d'Ocupació de Catalunya a través del programa "Treball i Formació" per afavorir la inserció laboral i l'ocupabilitat de persones aturades i s'adreça de manera prioritària a persones de 30 anys o més que hagin exhaurit la prestació per desocupació i/o el subsidi. Dins dels contractes, que tenen una temporalitat de sis mesos s'han de destinar obligatòriament entre 80 i 120 hores a formació.
Aquests Plans, en el cas dels Ajuntaments, obren la porta a la possibilitat de presentar projectes que en cap cas han de passar per necessitats estructurals de l'administració (feines de caràcter habitual, substitució de baixes laborals...etc). La realitat, però, és que en la situació creada en els ens locals tenallats per les lleis imposades des del govern de l'Estat: congelacions de plantilles, no substitució de vacants, qüestionament de serveis "impropis", els ajuntaments massa sovint estiren d'aquest recurs per mantenir el nivell de prestació dels serveis, sense que això suposi per les persones contractades cap perspectiva d'inserció.
A tot això cal afegir el baix salari (poc més de 800 € mensuals) i les condicions de desregulació de les condicions de treball de les persones contractades: jornades intempestives, impossibilitat d'acollir-se als convenis col.lectius en qüestions econòmiques...
Tot i que no som insensibles a la situació angoixant a la que estan sotmeses les corporacions locals per part de l'Estat, des de la secció sindical de CCOO ja vam alertar en l'aprovació dels pressupostos i plantilla del 2014 de l'ajuntament de Premià de Mar, sobre el risc de disposar d'aquest personal per a solucionar situacions de necessitat conjuntural i que observés l'autèntica finalitat d'aquests Plans d'Ocupació.
Ens arriben informacions que ens fan concloure que, efectivament, pesen més les urgències (hi ha departaments en els que els treballadors del Pla d'Ocupació han arribat a quedar sols atenent el servei) que no pas l'autèntica finalitat del programa que és la inserció laboral.
Quan els treballadors del Pla d'Ocupació, sovint amb un bon nivell professional, marxen després dels sis mesos, la feina continua i amb ella la necessitat de recórrer a nous Plans o a altres solucions que perpetuen un servei públic en precari i en unes condicions laborals poc agraïdes per les persones contractades. És clar que sempre és allò de: "millor que res" i així anar-hi anant.
