El Consell de Ministres versus “akelarre dels divendres”, va decidir fa unes setmanes retornar una part del botí obtingut amb l’aplicació del RD 20/2012.
Així, el RD 10/2015 permet la recuperació d’una quarta part de la paga extraordinària de 2012, però ho condiciona a que cada administració ho acordi i sigui possible per la seva situació financera. És a dir, els diners ens els prenen a tots, però a l’hora de tornar-ho només ho fan a aquells que tiguin un ajuntament sanejat econòmicament i prèvia negociació que, per altra banda, va ser inexistent en el moment de la substracció en imposar-se per reial decret.
Es recupera el sisè dia per assumptes particulars. S’aplica directament i sense que calgui negociació.
Es recuperen els dies per assumptes particulars segons antiguitat. Fins a dos dies en complir el 6è trienni i un dia més per cada trienni a partir del 8è. Això si que es condiciona a la negociació.
Fins a un màxim de 4 dies addicionals de vacances en funció dels serveis prestats. Això també ve condicionat a la negociació i es tracta d’una mesura nova que no estava recollida abans i que obeeix a un acord pels funcionaris de l’estat.
Tal i com ja ha fet públic el Comitè Unitari de Personal també hi ha unes previsions de per permetre el retorn d’una altra part del botí en el projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2016.
El govern municipal, tal i com va deixar clar en la Mesa General de Negociació del 16 de setembre passat vol posar en joc la negociació a la que l’habilita la norma. Seria desitjable que es deixessin de romanços i apliquessin els beneficis de manera directa com ha demanat CCOO. Cal ser conscient de l’enorme pèrdua en termes econòmics i de drets dels treballadors/es de l’ajuntament els darrers 15 anys per imperatiu legal. Ara que s’obre l’aixeta, el govern municipal ha de comprendre que intentar utilitzar les armes que proporciona “l’akelarre dels divendres” per treure’n algun profit és un acte certament miserable.
De manera que demanem doncs al govern que no s’emboliqui en aquesta qüestió i actui amb sentit comú. Els treballadors/es no volem més dies particulars ni vacances que les que ja teníem més les que hem perdut pel camí i el que realment ens interessa és recuperar els diners que ens han robat per donar-los als bancs. Tots recordem que després de pèrdues sistèmiques de poder adquisitiu, l’any 2010 un individu anomenat Zapatero es va passar pel “forro” els acords de la Mesa General de la Funció Pública i ens va baixar de cop el sou un 5% i les congelacions successives del PP (“a bodes em convides”) ja no ens han permès recuperar-nos.
Així, el RD 10/2015 permet la recuperació d’una quarta part de la paga extraordinària de 2012, però ho condiciona a que cada administració ho acordi i sigui possible per la seva situació financera. És a dir, els diners ens els prenen a tots, però a l’hora de tornar-ho només ho fan a aquells que tiguin un ajuntament sanejat econòmicament i prèvia negociació que, per altra banda, va ser inexistent en el moment de la substracció en imposar-se per reial decret.
Es recupera el sisè dia per assumptes particulars. S’aplica directament i sense que calgui negociació.
Es recuperen els dies per assumptes particulars segons antiguitat. Fins a dos dies en complir el 6è trienni i un dia més per cada trienni a partir del 8è. Això si que es condiciona a la negociació.
Fins a un màxim de 4 dies addicionals de vacances en funció dels serveis prestats. Això també ve condicionat a la negociació i es tracta d’una mesura nova que no estava recollida abans i que obeeix a un acord pels funcionaris de l’estat.
Tal i com ja ha fet públic el Comitè Unitari de Personal també hi ha unes previsions de per permetre el retorn d’una altra part del botí en el projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2016.
El govern municipal, tal i com va deixar clar en la Mesa General de Negociació del 16 de setembre passat vol posar en joc la negociació a la que l’habilita la norma. Seria desitjable que es deixessin de romanços i apliquessin els beneficis de manera directa com ha demanat CCOO. Cal ser conscient de l’enorme pèrdua en termes econòmics i de drets dels treballadors/es de l’ajuntament els darrers 15 anys per imperatiu legal. Ara que s’obre l’aixeta, el govern municipal ha de comprendre que intentar utilitzar les armes que proporciona “l’akelarre dels divendres” per treure’n algun profit és un acte certament miserable.De manera que demanem doncs al govern que no s’emboliqui en aquesta qüestió i actui amb sentit comú. Els treballadors/es no volem més dies particulars ni vacances que les que ja teníem més les que hem perdut pel camí i el que realment ens interessa és recuperar els diners que ens han robat per donar-los als bancs. Tots recordem que després de pèrdues sistèmiques de poder adquisitiu, l’any 2010 un individu anomenat Zapatero es va passar pel “forro” els acords de la Mesa General de la Funció Pública i ens va baixar de cop el sou un 5% i les congelacions successives del PP (“a bodes em convides”) ja no ens han permès recuperar-nos.
